El 2001, vaig decidir apropiar-me del disseny per deconstruir-lo. Es tractava de dur a la pràctica tridimensional la sensació d'estranyesa que hi havia rera la sèrie de dibuixos titolats Comedores, cocinas y salas de estar ; En els quals uns personatges infantils practicaven jocs sexuals en un entorn domèstic. Aquests interiors, trets de revistes d'arquitectura d'interiors, i, per tant, d'un model a seguir mentre que representació d'un estatus, es caracteritzaven en els dibuixos per estar incomplets. Un concepte, el d'INCOMPLET, que relacionem amb facilitat amb el de DESEQUILIBRI. I per això, semblava tenir sentit escollir una taula concebuda des d'uns plantejaments de funcionalitat i racionalitat, per extreure-li una pota (a la primera versió) o redibuixar una pota (a la segona versió) i així trencar la particular simetria de la taula original. A les dues versions, vaig afegir unes figuretes modelades i pintades que van convertir la trïció en caricatura.
Quan van retornar de la seva presentació en societat com obres d'art, les vaig convertir en taules de menjador. Per fer-les practicables, vaig recuperar les potes en la seva posició original, però vaig haver de treure els reforços superiors carregant-me una de les característiques formals de la taula d'Albers. Donada la seva incomoditat com a taula per a l'usuari, he decidit reconvertir-la en un seient de disseny incòmode.